Los cielos cabizbajos (Universal, 2019) és un poema simfònic, desbordant, creatiu i analític, que ret homenatge a aquelles ciutats devastades des del cel per l’odi i el salvatgisme més desolador. Una crítica ferotge a la refinada intel·ligència per causar el màxim dolor possible a la poblacions civils, alienes a les guerres que els seus respectius governs han anat desencadenant en aquest immens tauler d’escacs que és control pel poder del món o, dit d’una altra manera, el control pel món del poder, el seu món.